1. Després David digué:– Aquest lloc és el temple del Senyor-Déu, i aquest és l’altar dels holocaustos d’Israel.
2. David va ordenar de reunir els estrangers que residien al país d’Israel i va designar picapedrers perquè preparessin carreus per a edificar el temple de Déu.
3. A més va reunir una gran quantitat de ferro per a fer els claus dels batents de les portes i les seves abraçadores, i un munt de bronze impossible de pesar;
4. era també incalculable la quantitat de fusta de cedre amb què els sidonis i els tiris havien proveït abundosament David.
5. David pensava: «El meu fill Salomó encara és jove i poc madur, i el temple que hem de construir per al Senyor ha de ser famós en tots el països per la seva grandesa i esplendor. Jo li ho deixaré, doncs, tot preparat.» Per això David, abans de morir, va fer grans preparatius.
6. Va cridar el seu fill Salomó i li ordenà que construís un temple per al Senyor, Déu d’Israel.
7. David digué a Salomó:– Fill meu, jo havia desitjat construir un temple dedicat al nom del Senyor, el meu Déu.
8. Però el Senyor em va comunicar la seva paraula i em va dir: “Tu has fet moltes guerres i has vessat molta sang. Per tant, no has d’edificar un casal dedicat al meu nom: he vist que és molta la sang que has vessat per terra.