4. Així i tot, el rei va mantenir l’ordre donada a Joab. Aquest es posà en camí i recorregué tot Israel. Després va tornar a Jerusalem
5. i comunicà a David la xifra del cens: a Israel hi havia un milió cent mil homes capaços de manejar l’espasa, i quatre-cents setanta mil a Judà.
6. Però Joab no va fer el cens de Leví i de Benjamí, perquè li repugnava l’ordre del rei.
7. Aquest cens va desplaure a Déu, que va castigar Israel.
8. Llavors David digué a Déu:– He comès un greu pecat amb això que he fet, però ara vulgues passar per alt la culpa del teu servent. He estat un estúpid!
9. El Senyor va parlar a Gad, vident de David:
10. – Vés i digues a David: “Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l’executaré.”
11. Gad anà a trobar David i li va transmetre el missatge. Li digué:– Això diu el Senyor: Tria tu mateix
12. si vols tres anys de fam, o bé tres mesos de derrotes perseguit per l’espasa dels teus enemics, o bé tres dies d’espasa del Senyor, és a dir, de pesta al país: que l’àngel del Senyor faci estralls per tot el territori d’Israel. Pensa-t’ho i mira què haig de respondre al qui m’ha enviat.
13. David va dir a Gad:– Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes.