19. David hi va anar, per complir allò que Gad li havia dit en nom del Senyor.
20. Ornan, que batia el blat, es va girar i veié l’àngel. Els seus quatre fills, que eren amb ell, es van amagar.
21. David s’acostà a Ornan i, quan aquest va veure David, sortí de l’era i es va prostrar amb el front fins a terra al davant d’ell.
22. David va dir a Ornan:– Cedeix-me l’era per a dedicar-hi un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble. T’ho pagaré pel que val.
23. Ornan va replicar a David:– Que el rei, el meu senyor, la prengui i faci tot el que li plagui. Mira, també et dono els bous per als holocaustos, els trills per a la llenya i el blat per a l’ofrena. Tot t’ho dono.
24. Però el rei David li va respondre:– De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No puc pas prendre el que és teu per oferir al Senyor holocaustos que no m’hagin costat res.
25. David, doncs, va pagar a Ornan per l’era sis-cents sicles d’or.
26. Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. Va invocar el Senyor, i ell li va respondre enviant foc del cel sobre l’altar dels holocaustos.
27. Llavors el Senyor va manar a l’àngel que tornés l’espasa a la beina.
28. En aquell moment, en veure David que el Senyor li havia respost a l’era d’Ornan, el jebuseu, va oferir-hi més sacrificis.
29. En aquella època, el tabernacle del Senyor que Moisès havia fet al desert, i l’altar dels holocaustos, eren al turó sagrat de Gabaon.
30. Però David no havia pogut anar a consultar-hi Déu, perquè l’espasa de l’àngel del Senyor el tenia esgarrifat.