17. David va clamar a Déu:– Sóc jo qui he ordenat de fer el cens del poble! Sóc jo qui he pecat, qui he obrat malament. Aquest ramat, què ha fet? Senyor Déu meu, que la teva mà caigui damunt meu i la meva família, però que aquesta plaga no s’abati sobre el teu poble!
18. L’àngel del Senyor va manar a Gad que digués a David d’anar a l’era d’Ornan, el jebuseu, per dedicar-hi un altar al Senyor.
19. David hi va anar, per complir allò que Gad li havia dit en nom del Senyor.
20. Ornan, que batia el blat, es va girar i veié l’àngel. Els seus quatre fills, que eren amb ell, es van amagar.
21. David s’acostà a Ornan i, quan aquest va veure David, sortí de l’era i es va prostrar amb el front fins a terra al davant d’ell.
22. David va dir a Ornan:– Cedeix-me l’era per a dedicar-hi un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble. T’ho pagaré pel que val.
23. Ornan va replicar a David:– Que el rei, el meu senyor, la prengui i faci tot el que li plagui. Mira, també et dono els bous per als holocaustos, els trills per a la llenya i el blat per a l’ofrena. Tot t’ho dono.
24. Però el rei David li va respondre:– De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No puc pas prendre el que és teu per oferir al Senyor holocaustos que no m’hagin costat res.
25. David, doncs, va pagar a Ornan per l’era sis-cents sicles d’or.
26. Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. Va invocar el Senyor, i ell li va respondre enviant foc del cel sobre l’altar dels holocaustos.