13. David va dir a Gad:– Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes.
14. Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta a Israel, i van caure setanta mil homes.
15. Déu envià un àngel a Jerusalem per devastar-la. Però tan bon punt havia començat, el Senyor ho veié, li va doldre aquella calamitat i va manar a l’àngel exterminador:– Prou! Atura la mà!L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Ornan, el jebuseu.
16. David va alçar els ulls i veié que l’àngel del Senyor, dret entre cel i terra, apuntava contra Jerusalem amb l’espasa desembeinada a la mà. Llavors David i els ancians, vestits amb roba de sac en senyal de dol, es prosternaren amb el front a terra.
17. David va clamar a Déu:– Sóc jo qui he ordenat de fer el cens del poble! Sóc jo qui he pecat, qui he obrat malament. Aquest ramat, què ha fet? Senyor Déu meu, que la teva mà caigui damunt meu i la meva família, però que aquesta plaga no s’abati sobre el teu poble!
18. L’àngel del Senyor va manar a Gad que digués a David d’anar a l’era d’Ornan, el jebuseu, per dedicar-hi un altar al Senyor.
19. David hi va anar, per complir allò que Gad li havia dit en nom del Senyor.
20. Ornan, que batia el blat, es va girar i veié l’àngel. Els seus quatre fills, que eren amb ell, es van amagar.
21. David s’acostà a Ornan i, quan aquest va veure David, sortí de l’era i es va prostrar amb el front fins a terra al davant d’ell.