30. Que tremoli davant d’ell tota la terra!El món es manté ferm, incommovible.
31. El cel se n’alegra, la terra ho celebra.Digueu a les nacions:“El Senyor és rei!”
32. Bramula el mar amb tot el que s’hi troba,jubilen els camps amb tot el que hi ha,
33. criden de goig els arbres del bosc,en veure que ve el Senyor,que ve a judicar la terra.
34. »Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!Perdura eternament el seu amor.
35. I digueu: “Salva’ns,Déu que ets la nostra salvació,aplega’ns i allibera’nsd’entre les nacions!En donarem gràcies al teu nom,que és sant,i ens gloriarem de lloar-te.
36. Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel,des de sempre i per sempre!”»I tot el poble respongué: «Amén! Lloeu el Senyor!»
37. David va deixar Assaf i els del seu grup davant l’arca de l’aliança del Senyor, per a prestar-hi servei constantment, complint el ritual prescrit per a cada dia.
38. Obed-Edom i els del seu grup eren seixanta-vuit. A Obed-Edom, fill de Jedutun, i a Hossà els va fer porters.
39. Al sacerdot Sadoc i als seus parents sacerdots els va encarregar el culte del tabernacle del Senyor en el turó sagrat que hi havia a Gabaon,
40. perquè diàriament oferissin al Senyor l’holocaust del matí i del capvespre sobre l’altar, d’acord amb el que hi ha escrit en la Llei que el Senyor va prescriure a Israel.