17. També alguns de Benjamí i de Judà van anar al refugi de David.
18. Aquest els va sortir al pas i els digué:– Si heu vingut en so de pau, per ajudar-me, m’uniré de cor amb vosaltres; però si heu vingut per trair-me i posar-me en mans dels meus enemics, quan jo no he fet res de mal, que ho vegi el Déu dels nostres pares i que ell mateix jutgi.
19. Llavors l’esperit s’apoderà d’Amassai, cap dels de la guàrdia. Amassai va exclamar:– Som teus, David,i estem amb tu, fill de Jessè.Que la pau,que la pau sigui amb tu;que la pau sigui tambéamb els qui t’ajuden,perquè tens el teu Déude part teva.David els va acollir i els va fer caps dels escamots que feien incursions.
20. També alguns de Manassès es van passar a David, quan anava amb els filisteus a lluitar contra Saül. Però ni David ni els seus partidaris no van lluitar al costat dels filisteus, perquè els magistrats filisteus havien decidit en consell que havien de fer fora David. Deien: «Es passarà a Saül, el seu senyor, i se’l guanyarà al preu dels nostres caps.»
21. Els homes de Manassès que es van unir a David quan tornava a Siclag foren: Adnah, Jozabad, Jediael, Micael, Jozabad, Elihú i Sil·letai, caps responsables de mil homes a la tribu de Manassès.
22. Van ajudar David en la seva incursió, perquè tots eren bons guerrers, i van ser nomenats caps de l’exèrcit.
23. Cada dia es presentaven més homes a David per ajudar-lo, fins que va comptar amb moltes tropes, amb tropes nombroses i fortes.
24. Aquest és el nombre dels homes equipats per a fer la guerra que s’ajunta-ren amb David a Hebron per traspassar-li la reialesa de Saül, tal com el Senyor havia ordenat.
25. Dels descendents de Judà, sis mil vuit-cents homes amb escut i llança, equipats per a fer la guerra.
26. Dels descendents de Simeó, set mil cent homes valents per a fer la guerra.
27. Dels descendents de Leví, quatre mil sis-cents,