16. David vivia en aquell refugi fortificat, i a Betlem hi havia una guarnició filistea.
17. David, però, enyorava la bona aigua i va exclamar:– Oh, si algú me’n donés, amb quin gust beuria aigua de la cisterna que hi ha a l’entrada de Betlem!
18. Llavors aquells tres, obrint-se pas pel mig del campament dels filisteus, anaren a pouar aigua a la cisterna de l’entrada de Betlem i l’oferiren a David. Però ell, de cap manera no en volgué beure. Tot abocant-la a terra, la va oferir al Senyor,
19. mentre deia:– Déu me’n guard, de beure-la! Aquesta aigua és la sang d’aquests homes que han anat allà baix jugant-se la vida: s’han jugat la vida per dur-me-la!David, doncs, no en volgué beure. Això és el que van fer aquells tres herois.
20. Abisai, germà de Joab, era cap dels tres. Un dia, a cops de llança va deixar estesos tres-cents homes, però la seva fama no era comparable a la de tots tres.
21. Va ser més considerat que els altres dos i fou el seu cap, però no va igualar els mèrits dels tres principals herois.
22. Benaiahu, de Cabseel, fill del gran guerrer Jehoiadà, havia fet moltes proeses. Matà els dos Ariels de Moab i, un dia de neu, va baixar dintre una cisterna per matar-hi un lleó.
23. Va matar també un egipci que feia més de dos metres d’alt. L’egipci duia a la mà una llança que tenia una asta com un plegador de teixidor, però ell el va escometre amb un garrot, va arrabassar-li la llança i amb la mateixa llança el va matar.
24. Aquestes proeses de Benaiahu, fill de Jehoiadà, també el van fer famós al costat dels tres herois.
25. Va ser més considerat que els trenta, però no va igualar els mèrits dels tres principals. David li confià el comandament de la guàrdia reial.
26. Els herois de l’exèrcit eren:Assahel, germà de Joab; Elhanan, fill de Dodó, betlemita;
27. Xammot, l’ararita; Heles, el pelonita;