9. Ni tan sols l’arcàngel Miquel, quan pledejava amb el diable discutint sobre el cos de Moisès, no es va atrevir a pronunciar contra ell una sentència injuriosa; tan sols li va dir: «Que et castigui el Senyor!»
10. Aquests, però, injurien allò que desconeixen, i es corrompen amb allò que només coneixen per instint, com els animals irracionals.
11. Ai d’ells! S’han embrancat pel camí de Caín; per diners, s’han enfonsat en l’error de Balaam; han anat a la perdició amb la revolta de Corè.
12. Aquests són la taca dels vostres àpats fraterns: banquetegen sense fre i procuren només per ells. Són núvols sense aigua enduts pel vent, arbres de tardor que no donen fruit, morts dues vegades, arrencats de soca-rel,
13. onades salvatges de la mar que llancen com escuma la pròpia vergonya, estels errants que tenen reservada per sempre la foscor de les tenebres.