25. Així que el trobaren a l’altra banda del llac, li van preguntar:– Rabí, quan has arribat?
26. Jesús prengué la paraula i els digué:– En veritat, en veritat us ho dic: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats.
27. Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell.
28. Ells li preguntaren:– Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu?
29. Jesús els respongué:– L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.
30. Li replicaren:– I tu, quin senyal realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer?
31. Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà pa del cel per aliment.
32. Llavors Jesús els respongué:– En veritat, en veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel.
33. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.
34. Ells li demanen:– Senyor, dóna’ns sempre pa d’aquest.
35. Jesús els diu:– Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.
36. Però ja us ho he dit: vosaltres m’heu vist i encara no creieu.
37. Tots els qui el Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi,
38. perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.
39. I la voluntat del qui m’ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia.
40. Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna. I jo el ressuscitaré el darrer dia.