21. »Llavors ell em va dir:»– Vés! Jo t’enviaré lluny, als pobles pagans.
22. Ells l’havien anat escoltant fins aquí. Però quan Pau va dir aquestes paraules, es posaren a cridar:– Elimineu de la terra aquest individu, que no és digne de viure!
23. I com que ells continuaven la cridòria i llançaven els mantells i tiraven pols enlaire,
24. el tribú va manar que duguessin Pau dintre la caserna i, assotant-lo, l’interroguessin per saber amb certesa el motiu de la cridòria contra ell.
25. Quan l’estiraven per assotar-lo, Pau va dir al centurió allí present:– ¿Us és permès de flagel·lar un ciutadà romà que ni tan sols ha estat jutjat?
26. El centurió, en sentir això, anà a comunicar-ho al tribú:– Què fas? Aquest home és un ciutadà romà!
27. El tribú vingué i preguntà a Pau:– Digues-me, ets ciutadà romà?Ell respongué:– Sí.
28. El tribú replicà:– Jo vaig haver de pagar molts diners per obtenir aquesta ciutadania.Pau contestà:– Doncs jo la tinc de naixement.
29. Immediatament, els qui estaven a punt d’interrogar-lo el van deixar estar. Fins i tot el tribú va agafar por pensant que havia fet encadenar un ciutadà romà.
30. L’endemà, volent saber exactament de què l’acusaven els jueus, el tribú va fer deslligar Pau i ordenà que es reunissin els grans sacerdots i tot el Sanedrí. Després va fer baixar Pau perquè comparegués davant d’ells.