29. L’escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles.
30. Després els dugué a fora i digué:– Senyors, què he de fer per a salvar-me?
31. Ells van respondre:– Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.
32. Després van anunciar la paraula del Senyor a l’escarceller i a tots els de casa seva.
33. Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se’ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus.
34. Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d’haver cregut en Déu.
35. Quan s’hagué fet de dia, els magistrats enviaren els oficials a ordenar que deixessin aquells presos en llibertat.
36. L’escarceller va comunicar a Pau aquestes ordres dient-li:– Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau.
37. Però Pau s’adreçà als oficials dient-los:– A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat!
38. Els oficials van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van sentir que es tractava d’uns ciutadans romans, van agafar por.