4. Quan els set trons hagueren parlat, jo anava a escriure, però vaig sentir una veu del cel que em deia:– Guarda sota segell el que han dit els set trons: no ho escriguis!
5. Després l’àngel que jo havia vist plantat damunt el mar i la terra va alçar la mà dreta cap al cel
6. i va jurar pel qui viu pels segles dels segles, el qui va crear el cel, la terra i el mar, amb tot el que contenen, bo i dient:– No hi haurà més retard.
7. Quan se sentirà el setè àngel que comença a tocar la trompeta, aquells dies es complirà el misteri de Déu, tal com ell l’havia anunciat als seus servents, els profetes.
8. Després vaig tornar a sentir la veu del cel que m’havia parlat abans. Em deia:– Vés a prendre aquell rotlle obert de la mà de l’àngel que està plantat damunt el mar i la terra.
9. Jo vaig anar a demanar a l’àngel que em donés el petit rotlle. Ell em digué:– Agafa’l i menja-te’l. T’amargarà les entranyes, però a la boca el trobaràs dolç com la mel.
10. Llavors vaig prendre el petit rotlle de la mà de l’àngel i me’l vaig menjar. A la boca, el trobava dolç com la mel; però després d’engolir-lo, les entranyes se m’ompliren d’amargor.
11. I em van dir:– Encara has de profetitzar sobre molts pobles, nacions, llengües i reis.