1. Per què s’avaloten les nacions,i els pobles es conjuren en va?
2. Els reis de la terra prenen les armes,conspiren alhora els sobiranscontra el Senyor i contra el seu Ungit:
3. «Trenquem els seus lligams!Traguem-nos el seu jou!»
4. Però se’n riu el qui té el tron al cel,el Senyor els veu i se’n burla.
5. Aleshores els parla indignat,amb el seu enuig els desconcerta:
6. «Jo mateix he consagrat el meu reia Sió, la meva muntanya santa.»
7. Ara proclamo el decret del Senyor.Ell m’ha dit: «Tu ets el meu fill;avui jo t’he engendrat.
8. »Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència,posseiràs el món d’un cap a l’altre.
9. Els destrossaràs amb una vara de ferro,els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»
10. Per tant, reis, tingueu seny;apreneu, governants de la terra.
11. Serviu el Senyor, venereu-lo,veniu tremolosos a fer-li homenatge,
12. no fos cas que s’irrités i acabéssiu malamentsi de sobte s’inflamava el seu enuig.Feliços els qui en ell es refugien.