1. «Consoleu,consoleu el meu poble»,diu el vostre Déu.
2. «Parleu al cor de Jerusalemi anuncieu-lique s’ha acabat la seva servitud,que li ha estat perdonada la culpa,que ha rebut del Senyor doble pagaper tots els seus pecats.»
3. Escolteu una veu que crida:«Prepareu en el desertel camí del Senyor,aplaneu en l’estepauna ruta al nostre Déu.
4. S’alçaran les fondalades,s’abaixaran les muntanyes i els turons,el terreny escabrós serà una plana,i la serralada, una ampla vall.
5. Llavors apareixeràla glòria del Senyor,i tothom veurà alhoraque el Senyor mateix ha parlat.»
6. Una veu diu:«Fes una crida!»I una altra respon:«Quina crida he de fer?»«Proclamaque els homes són tots herbai que la seva bondatés com la flor dels camps:
7. l’herba s’asseca i la flor es marceixaixí que bufa l’alè del Senyor.Ben cert, el poble és com l’herba!
8. L’herba s’asseca i la flor es marceix,però la paraula del nostre Déudura per sempre.»
9. Puja en una muntanya ben alta,tu que portes bones noves a Sió;alça ben forta la veu,tu que portes bones noves a Jerusalem.Crida, no tinguis por!Digues a les viles de Judà:«Aquí teniu el vostre Déu!
10. El Senyor Déu arriba amb poder,amb la força del seu braçdomina tota cosa.L’acompanya el fruitde la seva victòria,el precedeixen els seus trofeus.