1. El Senyor va enviar Natan a David. Natan va entrar a la seva presència i li digué:– En una ciutat hi havia dos homes; l’un era ric, i l’altre, pobre.
2. El ric tenia molts ramats d’ovelles i de vaques.
3. El pobre no tenia sinó una ovella petita, que ell mateix havia comprat i havia criat. L’ovella creixia amb ell i amb els seus fills, menjava del seu plat, bevia del seu got i dormia als seus braços. La tenia com una filla.
4. Un dia, el ric va rebre a casa seva un home que anava de pas i, com que li dolia de prendre un cap de bestiar dels seus ramats per servir-lo al foraster, va prendre l’ovella del pobre i la va servir al qui havia arribat a casa seva.
5. David es va indignar moltíssim contra aquell home i digué a Natan:– Ho juro per la vida del Senyor: l’home que ha fet això mereix la mort!
6. Pagarà l’ovella quatre vegades, perquè no li ha dolgut gens ni mica això que ha fet!
7. Llavors Natan va dir a David:– Aquest home ets tu. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Jo t’he ungit rei d’Israel i t’he alliberat de les mans de Saül.
8. T’he donat tota la família de Saül, el teu senyor, i he posat les seves dones als teus braços. T’he donat Israel i Judà i, per si tot això fos poc, estic disposat a afegir-hi més i més favors.
9. Per què has menyspreat el Senyor cometent allò que l’ofèn? Has fet matar Uries, l’hitita, i has pres per esposa la seva muller. I a ell l’has fet morir amb l’espasa dels ammonites.
10. Per això, ja que tu m’has menyspreat prenent per esposa la muller d’Uries, l’hitita, l’espasa no s’apartarà mai més de casa teva.
11. Això diu el Senyor: Faré que el mal s’aixequi de la teva pròpia família. Davant els teus propis ulls et prendré les dones i les donaré a un dels teus, que jaurà amb elles a plena llum del dia.
12. Tu ho has fet d’amagat, però jo obraré a plena llum, davant de tot Israel.”