1. L’any tercer del regnat d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Israel, Ezequies, fill d’Acaz, rei de Judà, començà a ser rei.
2. Tenia vint-i-cinc anys quan començà a regnar. Va ser rei vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Abí i era filla de Zecariahu.
3. Ezequies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet David, el seu avantpassat.
4. Va suprimir els recintes sagrats, va esmicolar els pilars i va tallar els bosquets. També manà de trossejar la serp d’aram que Moisès havia fet, perquè fins llavors els israelites li cremaven ofrenes i li donaven el nom de Nehuixtan.
5. Ezequies confiava en el Senyor, Déu d’Israel. Entre tots els reis de Judà, després d’ell no n’hi va haver cap d’igual, i tampoc no n’hi havia hagut cap de semblant entre els seus predecessors.
6. Es va mantenir fidel al Senyor, no se n’allunyava i observava els preceptes que el Senyor havia manat a Moisès.
7. El Senyor era amb ell i el feia reeixir en totes les seves empreses. Es va revoltar contra el rei d’Assíria i va deixar de ser-li vassall.
8. Va derrotar els filisteus fins a Gaza i tot el seu territori i s’apoderà tant de les torres de guaita com de les ciutats fortificades.
9. L’any quart del regnat d’Ezequies, o sigui l’any setè d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Israel, el rei d’Assíria Salmanassar va atacar Samaria i la va assetjar.
10. Va conquerir-la al cap de tres anys. L’any sisè del regnat d’Ezequies, que era l’any novè d’Oixea, rei d’Israel, va caure Samaria.
11. El rei d’Assíria va deportar els israelites al país dels assiris i va confinar-los a Halah, vora l’Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de Mèdia.
12. No havien obeït el Senyor, el seu Déu, i havien trencat l’aliança, tot allò que Moisès, el servent de Déu, els havia ordenat: no n’havien fet cas ni ho havien complert.