5. Els arameus de Damasc volien ajudar Adadèzer, rei de Sobà, però David els va causar vint-i-dues mil baixes.
6. Llavors David va instal·lar guarnicions entre els arameus de Damasc. Els arameus van ser vassalls seus i li pagaven tribut. Arreu on David anava, el Senyor li donava la victòria.
7. David va agafar els escuts d’or que portava la guàrdia d’Adadèzer i se’ls endugué a Jerusalem.
8. De Tibhat i de Cun, ciutats d’Adadèzer, se’n va emportar una gran quantitat de bronze. Més tard Salomó el féu servir per a construir l’anomenat «Mar» de bronze i les columnes i els utensilis de bronze per al temple.
9. Tohu, rei d’Hamat, sentí a dir que David havia derrotat tot l’exèrcit d’Adadèzer, rei de Sobà,
10. i va enviar-li el seu fill Aduram per saludar-lo i felicitar-lo d’haver fet la guerra contra Adadèzer i haver-lo vençut: Adadèzer estava en guerra amb Tohu. Tots els objectes d’or, de plata i de bronze,
11. el rei David els va consagrar al Senyor, a més de la plata i l’or provinents de totes les nacions per ell sotmeses, o sigui d’Edom, de Moab, dels ammonites, dels filisteus i dels amalequites.
12. Abisai, fill de Seruià, va derrotar els edomites, en nombre de divuit mil, a la vall de la Sal.
13. Després va instal·lar guarnicions a Edom, i tots els edomites foren vassalls seus. Arreu on David anava, el Senyor li donava la victòria.
14. David regnava sobre tot Israel. Governava tot el seu poble segons el dret i la justícia.
15. Joab, fill de Seruià, era el general en cap de l’exèrcit; Jehoixafat, fill d’Ahilud, era cronista;
16. Sadoc, fill d’Ahitub, i Abimèlec, fill d’Abiatar, eren sacerdots; Xavxà era canceller;
17. Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus. Els fills de David eren els principals ajudants del rei.